FAQs
No sempre són evidents les respostes a preguntes sobre l’aigua, és per aquest motiu que EMSER ha creat una llista de preguntes i respostes que poden ajudar a resoldre alguns dubtes.
El servei d’aigües de la nostra empresa atén tant l’extracció de l’aigua com la seva distribució al nostre abonats.
EMSER per proveir-se de l’aigua disposa de diferents procedències: pous propis, pous amb contracte mercantil, fonts naturals i dessaladora.
També de diversos dipòsits on s’emmagatzema l’aigua per al seu tractament i posterior distribució.
Una planta dessaladora és una instal·lació que converteix l’aigua salada del mar (o salobre) en aigua apta per al consum humà, així com per a usos industrials i de regadiu.
La planta dessaladora d’Alcúdia té capacitat per produir 14.000 m3 al dia i possibilitat d´ampliació a 21.000 m3 al dia. La gestió de l’explotació inclou 35 km de canonades de distribució, 2 dipòsits de distribució i estacions de bombament. L’aigua es pot distribuir a totes les poblacions de Mallorca connectades a la xarxa de distribució en alta.
Davant la gran demanda d’aigua durant les èpoques turístiques, la dessaladora subministra una part de l’aigua que consumeix el municipi de Pollença per tal de no sobre explotar els pous i fer malbé els aqüífers.
Sí, rep un tractament de desinfecció mitjançant cloració i en alguns pous rep addicionalment una desinfecció mitjançant raigs UV.
La cloració de l’aigua per al consum ha contribuït a prevenir i eradicar nombroses malalties de transmissió hídrica, ja que elimina bacteris i altres microorganismes perillosos per a les persones.
L’Organització Mundial de la Salut informa que el clor, en les concentracions establertes per la legislació, no representa cap risc per a la salut.
Segons la normativa estatal vigent (Reial decret 140/2003) i la transposició de la Directiva europea 98/83/CE, la concentració de clor en l’aigua de consum humà no ha de superar 1 mg/l, si bé es tracta d’un paràmetre indicatiu. Encara que la legislació estatal no estableix cap valor mínim per al clor lliure, diferents comunitats autònomes l’han fixat, mitjançant els seus plans de vigilància, i en la majoria de casos, en un valor de 0,2 mg/l.
Tenint en compte que el clor desapareix en funció del temps de residència en l’aigua i de la temperatura, entre altres factors, el seu nivell es controla en tota la xarxa de distribució. D’aquesta manera, si durant el recorregut fins a les llars dels consumidors, el nivell d’aquest component és inferior al límit indicatiu establert, des de la pròpia xarxa de distribució es dosifiquen quantitats de clor (recloracions) per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.
La duresa de l’aigua és deguda a la quantitat d’ions de compostos naturals de calci i magnesi presents i aquest contingut depèn de la geologia del terreny per on circula l’aigua d’origen.
En el recorregut de l’aigua, ja sigui a la infiltració a través del terreny per passar a formar part de l’aqüífer subterrani, com el recorregut a través del mateix aqüífer o per el llit del riu, l’aigua adquireix sals de calci i magnesi procedents de les roques del terreny. Així doncs, quan aquesta aigua travessa o passa per terrenys calcaris, augmenta el contingut de carbonat càlcic considerablement, provocant així l’obtenció d’aigua més dura, cosa que passa en menor grau si el terreny és granític.
Tant les aigües dures com les aigües toves tenen els seus avantatges i desavantatges, tot i que sanitàriament parlant no es considera cap risc el grau de duresa de l’aigua.
Els ions calci i magnesi són essencials per a la salut, l’aigua pot suposar una aportació significativa d’aquestes necessitats nutricionals. També hi ha estudis que demostren que les aigües dures ajuden a prevenir malalties cardiovasculars i ajuden en la calcificació dels ossos.
D’altra banda, una aigua dura pot ressecar lleugerament la pell i els cabells, afavoreix l’acumulació de calci i precipitació de restes de sabó en electrodomèstics i canonades, encara que les protegeix de la corrosió (una aigua tova afavoreix la corrosió de canonades). També cal tenir en compte que la duresa altera el gust de l’aigua i això pot ser millor acceptat o no, segons els consumidors.
La duresa de l’aigua s’acostuma a expressar mitjançant la concentració de carbonat càlcic (CaCO3) de l’aigua.
Per a això, segons els grau de duresa, hi ha diferents classificacions de les aigües. Una de les més utilitzades és l’escala Merck:
0-79 mg CaCO3 / l …………………….…………….. Aigua molt tova
80-149 mg CaCO3 / l …………………………..….. Aigua tova
150-329 mg CaCO3 / l ………………………….…. Aigua semidura
330-549 mg CaCO3 / l …………………………….. Aigua dura
Més de 550 mg CaCO3 / l ………………………… Aigua molt dura
La duresa de l’aigua també es pot expressar en graus francesos (°fH) o en graus alemanys (°dH). L’equivalència entre aquestes unitats i la duresa expressada en mg/l de carbonat càlcic és la següent:
1 °fH = 10 mg CaCO3/l
1 °dH = 17,8 mg CaCO3/l
EMSER i la Conselleria de salut i consum controlen la qualitat de l’aigua. Es realitzen periòdicament analítiques de control de la qualitat de l’aigua subministrada i es determina la seva potabilitat. En la Pàgina web del SINAC (Servei d’informació nacional d’aigües de consum) es publiquen les analítiques per zones de proveïment.
L’aigua de l’aixeta és potable i compleix totes les normatives de qualitat establertes per la legislació. Per això, no és necessari adquirir cap dispositiu addicional per tractar aquesta aigua. Si que cal remarcar que, si no es trien adequadament aquests dispositius, no es controlen regularment i no se’n fa el manteniment recomanat, podrien aparèixer riscos per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l’aigua, concentracions elevades de sodi, etc.).
De manera senzilla: durant la nit, amb la clau de pas oberta, quan ja no es prevegi fer consum d’aigua, procedeixi a prendre nota de la lectura del seu comptador. Al matí següent, i abans d’obrir qualsevol aixeta, torni a prendre la lectura. En cas de no coincidir la lectura, és molt probable que hi hagi alguna pèrdua d’aigua en la instal·lació particular.
Aigües de Barcelona proporciona d’aquest vídeo explicatiu de com actuar-hi
L’aigua de l’aixeta conté sals minerals i altres nutrients que li acostumen a proporcionar un sabor i una olor particular. Per aquest motiu, les aigües riques en calci, potassi i magnesi tenen un sabor més intens.
Per millorar-ne el sabor i l’olor, és recomanable dipositar-la a la sortida de l’aixeta en una gerra oberta de vidre, deixar-la reposar durant mitja hora perquè s’evapori el clor i introduir-la posteriorment al frigorífic. El fet de refredar l’aigua mitiga el seu gust i l’olor de clor.
Igualment, si hi afegeixes una gota de suc de llimona millora el seu sabor.
EMSER emet les factures bimensualment.
EMSER s’encarrega de fer les lectures de forma real (en persona) bimensualment.
El manteniment i conservació de les instal·lacions interiors són responsabilitat de la propietat. Per tant, la reparació de qualsevol fuita o avaria correspon al mateix usuari.
El client/a i EMSER 2002 tenen dret a sol·licitar, als Serveis d’Industria de la CAIB la verificació dels aparells de mesurament instal·lats.
Si el client/a sol·licita la tramitació de l’esmentada verificació oficial, i el dictamen és favorable a EMSER haurà d’abonar el cost de substitució del comptador i de la taxa per verificació.
En cas que la verificació resulti favorable als interessos de l’abonat, EMSER 2002 s’atendrà el dictamen elaborat, abonant les factures errònies i tornant a facturar els consums que siguin correctes.
El manteniment i/o reparació de les casetes (inclosa la porteta) dels comptadors són responsabilitat de la propietat.
Recordem que 1 m³ són 1000 litres.
1.- Quota de consum (€/m³)
1.1.- Tarifa general (locals de negoci, restauració, obres, etc.). 0,84€/m³
1.2.- Els primers 10 m³ bimensuals per vivenda o els primers 5 m³
(bimensuals per plaça turística). 0,47€/m³
1.3.- Excessos de consum per sobre de 10 m³ fins 20 m³ bimensuals
per vivenda o per sobre de 5 m³ fins 10 m³ bimensuals per plaça hotelera. 0,94€/m³
1.4.- Excessos de consum per sobre de 20 m³ fins 40 m³ bimensuals
per vivenda o per sobre de 10 m³ fins 20 m³ bimensuals per plaça hotelera. 1,41€/m³
1.5.- Excessos de consum per sobre de 40 m³ fins 80 m³ bimensuals
per vivenda o per sobre de 20 m³ fins 40 m³ bimensuals per plaça hotelera. 1,88€/m³
1.6.- Excessos de consum per sobre de 80 m³ bimensuals per
vivenda o per sobre de 40 m³ bimensuals per plaça hotelera. 2,35€/m³
1.7.- Subministraments a embarcacions i piscines. 1,41€/m³
2.- Quota de servei (€/bimestre)
2.1.- Per vivenda unifamiliar o comunitària. 10,01€/m³
2.2.- Per plaça d’allotjament turístic. 5,00€/m³
2.3.- Per lloc d’amarrament a ports esportius 2,50€/m³
2.4.- Resta d’usuaris
2.4.1.- Amb comptador Ø 13 o 15 mm.
20,02€/m³
2.4.2.- Amb comptador Ø 20 mm. 80,08€/m³
2.4.3.- Amb comptador Ø 25 mm. 150,15€/m³
2.4.4.- Amb comptador Ø 30 mm. 170,17€/m³
2.4.5.- Amb comptador Ø 40 mm. 620,62€/m³