El Reciclatge és una de les alternatives utilitzades per a reduir el volum dels residus sòlids i recuperar materials. Aquest procés consisteix a recuperar materials que van ser descartats i que poden utilitzar per a elaborar altres productes o el mateix. Exemples de materials reciclables són vidre, metall, plàstic, paper i cartó. El Reciclatge és un cicle que inclou diverses etapes: separar, recuperar, processar i elaborar nous productes la matèria primera dels quals són els materials recuperats.

Com a particular pot fer ús del sistema de recollida selectiva del carrer o del servei de deixalleria.

Les empreses i professionals en general han de gestionar els seus residus mitjançant gestors de residus autoritzats per la CAIB, i fer-se càrrec del cost de la gestió.

Com a empresa o professional pot consultar amb EMSER 2002 si pot fer ús de la recollida municipal o deixalleria per determinats tipus de residus i/o quantitats.

També és possible que com a particular hagi de fer ús dels gestors de residus autoritzats quan la deixalleria no es faci càrrec per qüestions de quantitat i/o tipologia de residus, havent de fer-se càrrec vostè del cost.

De manera resumida podem dir:

- Contenidor d’envasos (groc): ampolles i garrafes de plàstic, llaunes, brics, aerosols, taps, iogurts de plàstic, bosses de plàstic, capses de plàstic, xarxes de fruita, safates de porexpan, envasos de dentífrics, embolcalls de film i plata, capses de puros, capses de fusta, envasos de desodorant tipus roll-on, etc. No es poden abocar la resta de residus que no són envasos encara que siguin de materials reciclables com les galledes de plàstic, les canonades i mànegues de plàstic, etc., en aquests casos s’han de portar a la deixalleria. La resta de residus que siguin barreja de materials i no es puguin reciclar s’han de llençar al rebuig com és el cas del pal de fregar, raspall de dents, maquineta d’afaitar, bolígrafs, etc.

- Contenidor d’envasos de vidre (verd): pots de vidre, ampolles de vidre i iogurts de vidre (sense taps, ni suro). No es poden abocar els residus de vidre que no són envasos com una copa, un got o una finestra, en aquests casos s’han de portar a la deixalleria o punt verd perquè es pugui reciclar el material.

- Contenidor paper/cartró (blau): diaris, etiquetes de paper, capses de cartró, bosses de paper o cartró, sobres, revistes i fulls de paper.

- Contenidor d’orgànica (marró): restes de menjar, marro de cafè, pinyols, gespa, bossetes d’infusions, flors, llumins de fusta, taps de suro, filtres de cafè, closques, excrements d’animals, pals petits de fusta, etc.

El motiu pel qual no es pot llençar un got de vidre o una finestra al contenidor verd és perquè no es tracta d’un envàs. Un envàs és tot aquell material que serveix contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies.

Els fabricants que posen productes envasats amb vidre al mercat paguen una part a l’entitat ECOVIDRIO per fer-se càrrec de la recollida i tractament del residu d’envàs.D’aquesta manera els residus d’envasos de vidre es recullen als contenidors verds, finançats també per aquesta entitat.

La gestió dels productes que no són envasos es financen per una altra via de l’administració i per tant no es pot gestionar seguint el mateix circuit de recollida. És per això que el contenidor verd està dedicat als envasos de vidre i el vidre que no és envàs s’ha de portar als punts verds o deixalleries que habitualment tenen contenidors específics pel vidre que no és envàs.

Que no es puguin llençar al contenidor verd no vol dir que no es recuperin, sinó que es fa per una altra via.

De la mateixa manera que amb el contenidor verd del vidre, al contenidor groc només es poden llençar envasos, i no altres materials plàstics o metàl·lics que no siguin envasos.

Els fabricants que posen productes envasats amb plàstic o metall al mercat paguen una part a l’entitat ECOEMBES per fer-se càrrec del tractament del residu d’envàs. D’aquesta manera els residus d’envasos de plàstic o metall es recullen als contenidors grocs, finançats per aquesta entitat.

La gestió dels productes que no són envasos es financen per una altra via de l’administració i per tant no es pot gestionar seguint el mateix circuit de recollida. És per això que el contenidor groc està dedicat als envasos de plàstic i metall, i el plàstic i metall que no és envàs, com ara una joguina, s’ha de reciclar al punts verds o deixalleries que habitualment tenen contenidors específics.

Que no es puguin llençar al contenidor groc no vol dir que no es recuperin, sinó que es fa per una altra via.

La gestió dels residus que contenen amiant és una problemàtica de gran actualitat. Es tracta d’un material que ha estat àmpliament utilitzat a la indústria i a l’àmbit domèstic.

Des del 14 de desembre de 2002 se’n prohibeix la fabricació, la comercialització i la instal·lació d’aquest producte a Espanya per l’Ordre ministerial de 7 de desembre de 2001. Aquesta normativa no afecta els materials que ja estaven instal·lats, els quals estan permesos fins al final de la seva vida útil. Actualment l’amiant es troba instal·lat a molts llocs, especialment en edificacions antigues construïdes entre els anys 1965 i 1980.

Cal tenir en compte que quan aquest tipus de fibrociment està en bon estat no és perillós per a la salut, però si que ho és si es trenca, es desgasta o es manipula indegudament. En aquests casos, les fibres d’amiant es poden desprendre i quedar suspeses a l’aire. En ser respirades s’introdueixen al pulmó, amb el risc de provocar amb els anys diverses malalties.

El grau de risc per a la salut ve determinat per diferents factors com:

• la concentració de fibres presents a l’aire
• la duració i freqüència de l’exposició
• la mida de les fibres inhalades
• el temps transcorregut des de l’exposició inicial

Per evitar riscos s’han de prendre mesures de precaució quan s’hagi de transportar als punts de recollida i per tant s’ha d’embolicar el residu amb film transparent o bé col·locar-lo dins de bosses específiques. És molt important no abandonar mai aquest residu al medi natural o a la via pública ni dipositar-lo als contenidors del carrer.

Els envasos de vidre són reciclables al 100%, un envàs dóna vida a un altre exactament igual, sense perdre els seus estàndards de qualitat. Aquest procés permet evitar l’extracció de matèries primeres, estalviar en energia i reduir les emissions de #CO₂ a l’atmosfera.

No és necessari rentar-los perquè amb això a més, gastem aigua de manera innecessària. L’important és que l’envàs no contingui producte en el seu interior.

Paper d’impressió i escriptura, paper continu, sobres, llistats d’ordinador, guies telefòniques, catàlegs, fullets, periòdics, revistes, llibres, carpetes i subcarpetas, envasos i embalatges de cartó.

• Totes les restes de menjar: verdures, fruites, pa, brioixeria, petites restes de carns, peixos, mariscos, etc.
• Peles d’ou, de fruita seca, de mariscos, de fruites i vegetals.
• Pòsits i filtres de cafè, bosses d’infusions.
• Plantes marcides.
• Tovallons i paper de cuina tacats de menjar o residus com l’oli.
• Altres productes elaborats 100% amb materials orgànics.

Cada tipus de bombetes es reciclen de manera diferent i, de fet, existeixen fins i tot bombetes que no es reciclen. Per exemple les bombetes de baix consum es reciclen en contenidors com Ambilamp que pots trobar a la Deixalleria. MAI en el contenidor verd.

Als països desenvolupats una persona produeix, com a mitjana, 1 quilogram d’escombraries o residus per dia. Als països en vies de desenvolupament es produeix entre 400 i 700 grams per habitant al dia.